Des de la Plataforma estem a favor d’una alternativa molt menys invasiva, igualment ecològica i molt més econòmica.
[bg_collapse view=”link” color=”#000000″ icon=”arrow” expand_text=”Veure Més” collapse_text=”Veure Menys” ]Com hem dit moltes vegades en aquestes línies, la connexió del tramvia per la Diagonal no forma part de la llista de les principals preocupacions dels barcelonins, segons totes les enquestes. Però la política s’ha entossudit a posar-la en el centre del debat per sobre d’altres qüestions que sí que amoïnen els ciutadans com l’accés a l’habitatge o la seguretat. El tramvia de la Diagonal ha estat durant aquest mandat una estèril distracció política com hem vist en l’última declaració d’intencions aconseguida in extremis a l’Ajuntament que deixa la resolució del dilema al govern que sorgeixi de les eleccions del maig.
ERC ha facilitat aquest últim acord sobre el tramvia passant del “no rotund” de l’antic cap de files republicà, Alfred Bosch, al “ja veurem” del nou candidat, Ernest Maragall. Però el més interessant és que la nova posició condicionada d’ERC ha donat en la clau de la qüestió que no és cap altra que el cost real de la connexió del tramvia per la Diagonal. Aquest és l’element definitiu que, als ulls de l’opinió pública, farà decantar la decisió. La gran pregunta és: Barcelona està disposada a gastar-se una xifra multimilionària (superior als 400 milions d’euros, segons diverses estimacions) per a quatre quilòmetres de tramvia al centre de la ciutat o es pot atendre la demanda del transport públic en aquest punt amb altres solucions igualment eficaces, molt més barates i igualment ecològiques?
Tinc la impressió que aquesta qüestió tindria una resposta molt clara si se sotmetés a consulta popular. Qui sembla que té clar que la necessitat de transport públic passa per donar respostes urgents, sostenibles i assequibles econòmicament és l’ Àrea Metropolitana de Barcelona ( AMB). Aquesta entitat acaba de comprar 128 autobusos d’alta ocupació que tenen capacitat per portar un 30% més de passatgers, consumeixen menys energia i contaminen poc perquè són híbrids i elèctrics, i estan pensats per “donar servei a línies de gran demanda” a tota l’àrea metropolitana. Aquests 128 autobusos han costat 53,4 milions d’euros, xifra set vegades més barata que els 400 milions del tramvia. S’imaginen el servei públic extraordinari i massiu que es donaria a la Diagonal amb 128 autobusos d’alta capacitat? Inigualable per a qualsevol tramvia. Però n’hi ha més, perquè l’ AMB ja està provant un nou vehicle que ha dissenyat Alstom i que defineixen com “una fusió d’autobús i… tramvia!” totalment elèctric i de gran capacitat. És a dir, que mentre a Barcelona s’insisteix en l’anacronisme de tornar a col·locar vies de tren al centre de la ciutat, a l’àrea metropolitana on els municipis són més possibilistes i mai no han estat tan rics com Barcelona estan a punt de donar a llum un tramvibús, tot i que de moment l’han batejat amb el nom tècnic d’ Aptis.
És clar que en aquesta qüestió de la mobilitat hi ha una doble via d’actuació i els ciutadans l’han de conèixer i han d’exigir l’exercici del dret a decidir sobre quina és millor. Els candidats a l’alcaldia ho haurien de tenir en compte perquè els diners públics són escassos i les necessitats enormes. Per això, la priorització i l’optimització són una obligació.
https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20190211/46350480816/el-tramvibus.html
[/bg_collapse]