Així d’entrada, sembla lògic pensar que és una bona idea unir les dues xarxes de tramvia que circulen pels dos extrems de Barcelona, i en això es basa l’Ajuntament per impulsar-ne la implantació. Però cal reflexionar i analitzar l’impacte real que pot arribar a tenir en la mobilitat de la ciutat, i valorar si cal gastar-se 200 milions si amb una inversió de dos milions es poden comprar vuit autobusos elèctrics per aconseguir gairebé el mateix resultat.
El tramvia per la Diagonal no és cap infraestructura bàsica per a Barcelona ni per a l’àrea metropolitana, encobreix un obstacle més del Govern municipal a l’ús del cotxe per Barcelona. I és que el pas del tramvia per aquesta via retindria molt el trànsit dels carrers verticals que la creuen, autobusos inclosos, que seria més lent i augmentaria en bona mesura la contaminació atmosfèrica i acústica de la zona.
Un transport públic tan rígid i que ocupa una part tan substancial de l’espai urbà en un espai limitat com és la Diagonal interior faria malbé la magnífica última reforma d’aquesta via.
Els polítics han de reflexionar i aquest projecte utòpic no pot ser una moneda de canvi en les negociacions entre partits.
https://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20190117/454177712391/la-unio-dels-tramvies.html
LLUÍS FULLOLA PERICOT, BARCELONA