Pobra Diagonal

Quim Monzó |

Per més voltes que hi dono no entenc l’obsessió per fer que el Trambaix i el Trambesòs s’uneixin. Ja no vaig entendre que es creessin per estalviar-se el metro com Déu mana que les zones a les quals arriben mereixen. ¿No havíem eradicat els tramvies de la ciutat i només n’ha­víem deixat un, el Tramvia Blau, per a gaudi del turistam? ¿A què treia cap, doncs, reinstaurar un sistema de transport caduc i poc flexible? ¿Què s’aconseguia amb tramvies que no es pogués aconseguir amb autobusos elèctrics que fessin el mateix recorregut? Vaig escriure un article a La Vanguardia on donava la meva opinió i, el dia que es va inaugurar el Trambaix i vaig assistir-hi per escriure’n una crònica, vaig tenir el goig de ser insultat per un grup de senyors que me’l van recriminar. Veient aquells exaltats, vaig entendre que el tramvia té un component heroiconostàlgic. És una devoció empaquetada amb el paper d’embolicar de la sostenibilitat i emparentada amb el veganisme i el retorn a religions amb druides barbuts.

El 2009 l’inefable alcalde Hereu va tenir una idea semblant a aquesta que ens proposen ara. La va sotmetre a votació. La immensa majoria dels barcelonins que hi van opinar van votar en contra de la proposta. Han passat set anys –només set!– i ara, l’alcaldessa Colau hi torna. Però en aquesta ocasió ni tan sols demana l’opinió als ciutadans. Volen tirar pel dret: unir el Trambaix i el Trambesòs per la Diagonal tant sí com no. ¿És que l’opinió expressada el 2009 ja no compta? Veig que un grup de ciutadans ha ­creat una plataforma anomenada Salvem la Diagonal. Els motius pels quals s’oposen al tramvia tenen sentit: “Un arquitecte i urbanista francès afirmava que, des del punt de vista urbanístic, les dues avingudes més perfectes d’Europa són l’avinguda dels Champs-Élysées de París i la Diagonal de Barcelona. És ben segur que a París no cometran mai l’error de fer passar tramvies per l’avinguda dels Champs-Élysées. Cables, vies i catenàries arran de l’arc de Triomf de l’Étoile són inimaginables. A Barcelona, sí. L’eufòria del tramvia parteix d’un gravíssim error. Es vol fer creure que la solució del transport urbà a Barcelona és poder anar directament de Badalona al Baix Llobregat, i no és així. La funció del tramvia és acostar la perifèria a la ciutat de Barcelona i no travessar-la bru­talment. El tramvia, tal com està, ja compleix la seva funció. El ciutadà que va del Baix Llobregat a Barcelona, quan arriba a la plaça Macià, es troba en la mateixa situació que els veïns que viuen en aquella zona; és a dir, que per anar a Sant ­Gervasi, Ciutat Vella, el Port o qualsevol altra part de la ciutat han de prendre un mitjà de transport que hi vagi. El tramvia no és un taxi ni un servei porta a porta i, quan se sobrevalora, el resultat és el ­desastre”.

¿A qui beneficia econòmicament aquesta dèria constructora? Algú hi deu sucar, ¿no? Jo en tindria prou que traguessin els nefastos panots amb dibuix de fulles d’arbre que hi va posar l’alcalde Trias quan va remodelar l’avinguda fa un parell d’anys i els substituïssin pels tradicionals de Barcelona, damunt dels quals s’hi camina la mar de bé.

http://www.lavanguardia.com/opinion/20160422/401279099347/pobra-diagonal.html

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *