Susana Quadrado | La Vanguardia 10.11.2022
Per més voltes que hi dono continuo sense entendre l’obsessió perquè el Trambaix i el Trambesòs s’uneixin per la Diagonal, tant sí com no. Aquesta periodista arriba un pèl tard a la protesta perquè les obres de la primera fase de la connexió, al tram de Glòries a Verdaguer, ja van començar el març passat. Però no tan tard si tenim en compte que la segona fase, fins a la plaça Francesc Macià, només està garantida a nivell tècnic, no polític. No, encara. Tot depèn de les eleccions del maig i de les prioritats que es fixin. Una vegada més i també en aquest assumpte, cal recordar que no es tracta de mobilitat –el tramvia és un sistema caduc i poc flexible– sinó d’una idea de ciutat.
L’urbanisme sempre ha de ser estratègic, de mirada llarga. Com la que va tenir Cerdà amb el seu pla de l’ Eixample, ara més que qüestionat amb l’altre urbanisme, el tàctic. A alguns l’eufòria nostàlgica del tramvia ens sembla un error que costa 108 milions d’euros. No hi ha ideologia en el fet de defensar una Barcelona menys contaminada i més amable. Aquest objectiu el compartim tots. Una altra cosa és com s’aconsegueix. Fora el tramvia allà on pugui haver-hi metro o autobusos elèctrics. La Diagonal resisteix com una de les poques avingudes nobles que queden a Barcelona. Gairebé tan perfecta urbanísticament com els Camps Elisis. I allà, als Camps Elisis, hi posarien un tramvia? Cables, vies i catenàries fixes al costat de l’ Arc de Triomf de l’Étoile?
A alguns l’eufòria nostálgica del tranvía ens sembla un error que costa 108 milions d’euros.
Es vol fer creure que la solució del transport urbà consisteix a poder anar directament de Badalona al Baix Llobregat. La funció del tramvia, que a sobre va a pas de tortuga, passa per acostar la perifèria a l’urbs de Barcelona, no travessar-la brutalment. El tramvia ja compleix la seva funció tal com està. El ciutadà que va del Baix Llobregat a Barcelona, quan arriba a la plaça Francesc Macià, està en la mateixa situació que els veïns que viuen en aquesta zona; és a dir, que per anar a Sant Gervasi, Ciutat Vella, el port o a qualsevol altre lloc de la ciutat han d’agafar un mitjà de transport que vagi cap allà.
És als carrers on els alcaldes demostren el seu pas pel comandament. Quo vadis, Barcelona?
Article sencer: https://www.lavanguardia.com/encatala/20221110/8600443/salvem-diagonal.html