L’Ajuntament prepara amb fets consumats la connexió per la Diagonal encara no aprovada
“No es pot aprovar cap aspecte referent al tramvia sense que passi pel ple del consell municipal i tingui el màxim consens polític”. Ada Colau responia en aquests termes a l’exalcalde Xavier Trias en la sessió del 23 de desembre. Amb la seva afirmació, reiterada altres vegades, l’alcaldessa actual només feia que expressar una obvietat. Tot i això, els últims mesos una successió de fets permet qüestionar seriosament les presumptes intencions del govern de la ciutat. O, més ben dit, certificar amb proves quins són les seves intencions reals –les de BComú perquè els seus socis del PSC encara no han manifestat que en aquesta qüestió remin en la mateixa direcció– respecte a la connexió del
tramvia.
Hi ha múltiples raons, totes més que fundades, per afirmar que, per l’equip de l’alcaldessa Colau, l’enllaç entre el Trambaix i el Trambesòs és un “Diagonal o Diagonal”. La més recent, dilluns passat. Consell d’administració de Bimsa, l’empresa municipal encarregada de les obres de l’Ajuntament. Punt número 4: relació de les principals actuacions en preparació a impulsar els pròxims tres mesos. En segon lloc, just després del parc urbà de la plaça de les Glòries, “connexió de les xarxes de tramvia. Redacció del projecte executiu de L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA i redacció de l’estudi informatiu”. L’alternativa escollida? Política de fets consumats, malgrat les promeses de l’alcaldessa i que l’Ajuntament encara no disposa dels preceptius estudis tècnics encarregats al setembre. Diagonal o Diagonal, tot i que de vegades BComú sembla que deixa de banda un petit gran detall: el traçat de la connexió del tramvia només podrà aprovar-se si rep el suport d’almenys 21 dels 41 regidors.
Més pistes. En la recent presentació de l’última fase de la implantació de la xarxa ortogonal d’autobusos, el govern va decidir liquidar una de les línies previstes (la D30), precisament la que havia de circular pel tram central de la Diagonal. A més, al procés participatiu per saber l’opinió dels veïns dels barris sobre la configuració de la xarxa d’autobusos hi va l’Ajuntament amb els deures ja fets. El mapa del futur sistema traça sobre la Diagonal una inequívoca línia (de color verd, evidentment) amb la llegenda “tramvia”. Decidim.barcelona, es diu la plataforma de consulta ciutadana. Però qui decideix? I un referèndum com el que va organitzar –i va perdre– el socialista Jordi Hereu el 2010? D’això ni parlar-ne.
Encara n’hi ha més. L’Ajuntament, tal com va avançar La el 14 de desembre passat, ha encarregat un estudi sobre el canvi de sentit de l’avinguda Sarrià i el carrer Urgell. Un caprici? Gens ni mica: un altre treball preparatori per imposar el tramvia per decret. Un més, com la nova proposta de reordenació de la plaça de les Glòries o l’intent fallit que el Govern de la Generalitat –tan necessitat del suport dels comuns per a empreses més grans que la del tramvia– comprés l’esmena del govern municipal a la llei d’acompanyament pressupostari, assumida pel grup de Catalunya Sí que es Pot, no pel PSC, per cedir la titularitat del futur tram de connexió dels tramvies a l’Ajuntament de Barcelona.
Amb aquesta demanda desestimada, el govern d’Ada Colau pretenia superar a la primera un dels obstacles, potser el més gran de tots, que s’interposa en el camí del seu projecte estrella. Qui explotarà el tramvia de la Diagonal? És clar que l’empresa Tram, presidida des de fa poc per un exconseller convergent, Felip Puig, no renunciarà fàcilment al que ha estat el seu gran anhel des que fa una dotzena d’anys Barcelona va recuperar aquest mitjà de transport. L’interès del govern municipal és doble: vanagloriar-se d’haver rescatat per al sector públic l’explotació d’un transport públic i, sobretot, apagar l’incendi latent a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), una empresa pública els treballadors de la qual –en conflicte gairebé permanent amb la direcció, o el que és el mateix, amb l’Ajuntament– es veuen a venir el pitjor.
La irrupció del tramvia des de la plaça Francesc Macià fins a les Glòries, gestionat per una empresa com Tram en què TMB només té una participació molt minoritària (el 2,5% de l’accionariat), deixaria els treballadors en una situació delicada: amb una retallada segura de línies de bus (entre les quals algunes de les més rendibles) i, en conseqüència, amb l’amenaça de pèrdua de llocs de treball. D’aquí la importància per a l’Ajuntament de resoldre aquesta qüestió sense prendre mal.
En paral·lel als estudis tècnics sobre el traçat, el govern Colau va encarregar al setembre un informe sobre el model de gestió del tram de connexió dels tramvies. La regidora de Mobilitat i presidenta de TMB, Mercedes Vidal, va explicar dimecres passat, en la comissió d’ Urbanisme i a instàncies de la CUP (un dels papus del govern Colau en aquest afer) , que s’han sol·licitat dues assistències –econòmica i financera– per veure si aquesta gestió podria ser pública. Els estudis, que estaran enllestits a finals d’aquest semestre, determinaran si és possible o no rescatar la concessió. No serà fàcil. Algunes fonts xifren el cost d’aquesta operació en entre 400 i 500 milions d’euros. Aquest és el preu que va posar sobre la taula en la mateixa comissió el regidor de CiU, Jordi Martí. Mercedes Vidal no va voler discutir la quantitat, però va assegurar que, en cas de no poder garantir una participació municipal del 100%, s’apostarà per maximitzar la presència de l’Ajuntament en la gestió de la línia. Tampoc no va explicar com es convertiran en públiques les línies del tramvia.
http://www.lavanguardia.com/encatala/20170220/42161662393/tramvia-per-decret.htm