Una anàlisi de dos professors d’economia aplicada de la Universitat de Barcelona (UB) desautoritza els estudis tècnics encarregats pel govern de l’alcaldessa Ada Colau que avalen des d’un punt de vista tècnic la unió de les dues línies del tramvia per l’asfalt de l’avinguda Diagonal. Els investigadors Daniel Albalate i Albert Gragera, especialistes a avaluar els suposats beneficis socials de projectes públics, que ja van firmar alguns treballs molt crítics sobre la sobreoferta del tren d’alta velocitat i la proliferació d’aeroports a Espanya, entenen que les anàlisis de l’Ajuntament fan ús de dades poc rigoroses, que presenten deficiències metodològiques gravíssimes i que estan orientades a avalar el projecte més polèmic de l’era Colau, a legitimar-lo de cara a l’opinió pública i acadèmica. “ Parlem de defectes que les allunyen de les millors pràctiques acadèmiques”, afirmen. “Molta gent que dona suport a l’ampliació no ho faria si hagués llegit els informes de l’Ajuntament –van afegir–. Realment la contribució a la millora del medi ambient d’aquesta iniciativa és molt petita”.
De ben segur que avui es viurà una jornada molt convulsa en molts claustres de professors de les universitats de Barcelona. Segons es dedueix d’aquest últim estudi, l’Ajuntament està ideant tot un argumentari tècnic destinat a justificar una decisió política presa per endavant. I, a més a més, intenta obviar que la millora de la xarxa d’autobusos seria més barata, menys contaminant i, a sobre, més efectiva i eficient que el gran desplegament de rails. A parer seu, l’autobús podria ser una solució més bona de mobilitat. Sí, aquest estudi de la UB el va donar a conèixer ahir el grup municipal demòcrata. I, tot seguit, el seu portaveu, Joaquim Forn, va exigir a l’alcaldessa Ada Colau que retiri immediatament el projecte i que també depuri responsabilitats polítiques. Forn també vol que l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i la Generalitat que “s’impliquin, supervisin i fiscalitzin” el projecte de l’Ajuntament. La setmana passada l’Ajuntament va promocionar la Conferència Tramvia-Ciutat, una trobada a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) de nombrosos experts en mobilitat de mig món, majoritàriament acèrrims defensors d’aquest mitjà de transport que van explicar experiències d’èxit internacional. La guerra dels rails s’està agreujant.
No es tracta del primer estudi que qüestiona la idoneïtat que aquest mitjà de transport travessi la ciutat. Un document recent del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) ja subratllava que les previsions del Consistori no atenen les conseqüències de la prioritat semafòrica que necessiten els combois per mantenir una velocitat competitiva, que l’Ajuntament no està tenint en compte la congestió que es generarà més enllà de la mateixa Diagonal. I anteriorment un altre estudi promogut pel llavors grup municipal de CiU apuntava que els informes del Consistori no consideren ni la contaminació que provocaran les importants obres de construcció d’aquesta infraestructura ni tampoc la que generaran els problemes de trànsit que desencadenin. Però ara les noves crítiques, que també preveuen aquests aspectes, adquireixen un caire demolidor.
Segons els investigadors de la UB, els estalvis de temps comportats per la connexió de les dues línies del tramvia serien pràcticament imperceptibles, de tot just uns quants segons, i no de dos minuts i mig, tal com preveuen els estudis encarregats pel Consistori. A més a més, els usuaris de transport públic captats per la nova infraestructura no serien 12.000, sinó menys de 3.000. Els investigadors també subratllen que les previsions municipals també sobreestimen el creixement natural dels usuaris del transport públic. Malgrat que l’últim lustre aquest creixement ha estat a un ritme d’un 0,1% anual, el Consistori espera que en el futur el nombre de passatgers creixi a un ritme d’un 1,5%. Albalate i Gragera també assenyalen que el Consistori no està preveient les possibles desviacions del pressupost inicial, una circumstància darrerament prou habitual en els grans projectes d’obra pública. “Les conclusions municipals es basen en estudis parcials que no ofereixen un escenari de referència homogeni. Hi afegeixen beneficis que no s’hi poden afegir”.